Blog d´en Toni Ferran

Madò Francina inquera

Francina Armengol, Presidenta de Balears amb els vots de PSOE i Podemos, acaba de declarar, literalment “Debemos intentar convencer a los catalanes de que es posible hallar un lugar de encuentro con y en España, cambiando las convicciones.”

Madò Francina Armengol,
xerrau perquè teniu boca,
emprau-la per menjar coca
i no fareu es betzol!

Números canten

Segons dades oficials del ministeri d’Hisenda, aquestes són les quantitats que van rebre les comunitats autònomes espanyoles que van ser perceptores netes de fons de la Unió Europea l’any 2012:

Andalusia………………….2.303.444.000,00 €
Castella-la Manxa…….1.006.204.000,00 €
Castella-Lleó……………….556.438.000,00 €
Extremadura……………….477.361.000,00 €
Aragó…………………………..245.459.000,00 €
Canàries……………………….155.692.000,00 €
La Rioja……………………….123.896.000,00 €
Galicia…………………………..83.805.000,00 €
Astúries…………………………51.244.000,00 €
Ceuta i Melilla………………50.492.000,00 €
Murcia…………………………..38.015.000,00 €
Total…………………………5.092.050.000,00 €

Segons la mateixa font, en aquell mateix any, les aportacions dels Països Catalans a la UE foren:

Balears………………………….93.596.000,00 €
País Valencià……………….160.971.000,00 €
Catalunya……………………859.432.000,00 €
Total……………………….1.113.999.000,00 €

Com que la transferència d’aquests diners es vehicula a través del propi ministeri, aquest mil i escaig de milions dels Països Catalans no van i tornen de Brussel·les, sinó que l’Estat -que també és, finalment, perceptor net de la UE- se’ls queda.

És a dir, que la Unió Europea té més de 859 milions de raons per tenir com a país membre una Catalunya independent (més de mil milions per a tenir-hi els Països Catalans).

I després encara diuen que vagaríem per les tenebres exteriors! Si acaben afluixant la mosca per a què no marxi Grècia, que els costa una sagnia de milions d’euros, perquè no pot pagar ni els interessos del seu deute, com faran fora un territori que és contribuent net? Per què ho demani Madrid?

Més aviat, el què passa és que en no ser aquestes aportacions monetàries de la UE territorialment finalistes -la UE no imposa a quin territori hauran de ser invertides- sinó que és el Govern de Madrid qui fa la repartidora de forma arbitrària, si més no relativament, la secessió de Catalunya representaria que aquestes aportacions anirien a Brussel·les sense passar per Madrid, i de la Unió Europea n’hi anirien menys, per postres.

Ter Stegen, 8 gols en 2 partits

La autoridaz comptente

Uns municipals de Petrer (Vinalopó Mitjà) van aparcar el cotxe en una plaça de minusvàlid. És una cosa que fa molta més gent, encara que a les ànimes candoroses els pot semblar que ells haurien de donar exemple.

Però quan una persona va fer la fotografia que encapçala aquestes lletres per denunciar-ho, l’Ajuntament de la vila, fent ús de l’anomenada llei-mordassa que fa poc va aprovar la majoria absoluta del PP, li ha posat una multa de 800 €. Tot i que cap agent de l’autoritat surt a la fotografia, des de la casa gran justifiquen la multa adduint un hipotètic atac a l’honor dels agents que no hi apareixen.

Per si algú es pregunta pel regidor que ha resolt multar a la persona que ho va denunciar, es diu Fernando Portillo i és secretari general de la federació local del PSOE de Petrer. Durant el debat d’aquesta llei al Congrés, Ignacio Sánchez, diputat socialista, en va dir que posee un “aroma” a la de Orden Público franquista. Sort d’això, que si l’arriben a votar a favor, ves a saber!

No som res!

Qui prodest?

Deia abans d’ahir, en relació amb el mort de Salou, que la causa d’una fugida tan insensata havia de ser una por considerable. Era culpable de tràfic de falsificacions o no, el difunt? És igual, això ja s’aclarirà, si es pot.

El què compta és una altra cosa. Mentre uns vianants que sortiren al carrer en sentir el trasbals confirmen la versió dels Mossos, diversos senegalesos conclouen que la culpa és tota de la policia catalana. Uns diuen que no hauria caigut si no l’haguessin empès, altres que la seva entrada a l’habitatge, forçant la porta, el va espantar molt. Un d’ells afirmà fins i tot que amb la policia espanyola o la Guàrdia Civil, això no hauria passat. Què li han promès, si ho deia?

Davant les afirmacions contradictòries d’uns i altres, cal preguntar-se a qui beneficia una i altra afirmació. Sembla clar que a la gent que mirava des del carrer, que els creguin els comportarà molèsties a canvi de res: hauran de declarar als tribunals i no en trauran cap benefici. Als altres, en canvi, despertar animadversió contra els Mossos i minimitzar les acusacions, presentant-se com a víctimes d’una suposada brutalitat policial, els pot resultar rendible. Que són pobres però no rucs; coneixen perfectament la flaca d’una bona part de la gent d’aquí.

Romeva no és d’esquerres

Així ho ha declarat aquest homenet, autoproclamat oracle de l’esquerra veritable, que ha fitxat per la CUP.

La física política

Si recula el PP, avança el català. I viceversa: si avança el PP, recula el català. Aquesta és objectivament l’equació que s’ha produït un cop més, a rel de la seva pèrdua del poder autonòmic a les terres de parla catalana. Així que ha estat enviat a un daurat exili el ministre amb nom d’onomatopeia de rot, el seu successor s’ha empassat en bona part el pla de substitució lingüística del català a les escoles. Formalment, el senyor Méndez l’ha suspès sine die, que és una forma espanyolíssima d’empassar-se-la però que no sigui dit.

Felicito de tot cor a la consellera Rigau i a tota la gent que des de les Illes i el País Valencià han lluitat per a què no triomfés el genocidi.

No cola

L’ínclit ministre de l’Interior espanyol acaba d’explicar que va rebre en persona i en el seu despatx oficial al senyor Rato, perquè aquest volia denunciar que rep amenaces, i justificar així la petició de què no li retirin la protecció policial que rep com a ex vice-president del Govern espanyol. Com a justificació, fa aigües per tot arreu.

És que rep ell personalment a tothom qui té una denúncia per fer? Rebrà a tothom qui en vulgui fer una, a partir d’ara? Diria que no. Ha volgut justificar per la discreció que envolta aquesta protecció, que l’entrevista fos personal. No cola. Amb una instància tant sols, Rato podia demanar que no se li retirés la protecció, sense necessitat de detallar-la, ja que el destinatari de la petició també sap de quines operacions estan parlant.

En resum, que sigui veritat o no en sigui, rebre personalment a aquest personatge és una mala decisió. Però què es pot esperar, d’una paio que condecora marededéus?

Estrategia electoral d’Unió