El miracle aquest del wifi
Setembre 11, 2007 on 7:37 pm | In Papers de CiU | Comments Off«Hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad», canta Don Sebastián a la sarsuela «La verbena de la Paloma». A Matadepera encara hi ha qui no s’ho acaba de creure, no obstant. Devia ser per això que van anunciar que ens pensaven preguntar pel wifi a cada Ple. No serà cap consigna sortida de la FAES, atès que el portaveu del seu partit a l’Ajuntament de Mataró va dir «el desplegament d’una xarxa sense fils d’accés a Internet també contribuiria a millorar i incrementar la participació de la ciutadania en els assumptes municipals, el que s’ha anomenat democràcia digital.» (http://mataro.e-noticies.com:80/el-pp-demana-internet-sense-fils-a-tota-la-ciutat-26466.html, 29 de juliol del 2007).
No són els únics. Ni ha d’altres que, absorts en greus qüestions simbòliques, tampoc es deuen rebaixar a informar-se sobre les prosaiques coses de la tècnica i, incrèduls, ens preguntaven pel secret del wifi a tot el poble. El to, quan ens convidaven a tenir “somnis de futur”, anava carregat de sorneguera suficiència.
Doncs el secret és que no hi ha secret. O millor dit, que és un “secret” que ja el sap molta gent. Arreu. Sense cercar quasi, trobem que Gavà, Castelldefels, Barcelona i L’Estartit anuncien wifi gratuït a les seves platges per a aquest estiu. Però la més bona ve quan es llegeix el blog del cap de llista republicà de Palafolls. Diu: «Altres possibilitats són ampliar el telecentre municipal, dotant-lo de més mitjans tècnics, potenciar l’ús de la Ràdio Municipal, o bé millorar i ampliar l’abast del servei de WIFI per tot el terme municipal.» (http://illusioperpalafolls.blogspot.com, 25 de maig del 2007). Nogensmenys.
És a dir, que quan CiU va prometre wifi, no prenia cap compromís impensable, inassumible o somniatruites. Pura eficiencia i prou. No es podrà pas complir el 2007, perquè ja es veu que un alcalde amb aquest grau de coneixement de l’assumpte poc podia fer preveure els diners per instal·lar wifi, al pressupost d’enguany. Però que ningú es preocupi: els pressupostos municipals del 2008 els farà CiU i tindran els diners per al “miracle” wifi.
CiU
Gaseta de Matadepera, setembre del 2007
La Confiança és al carrer de la Rosa
Setembre 10, 2007 on 11:44 pm | In Política catalana | Comments OffAquesta és –era, més aviat- una dita popular sabadellenca. Al carrer de la Rosa, ara carrer d’en Rosa, tocant a la plaça, ara passeig de la Plaça Major, hi havia una botiga amb aquest nom, que va durar molts anys.
La dita, evidentment, era usada com a resposta quan algú poc de fiar, demanava confiança. És el què passa també amb el senyor encarregat. Diuen els diaris digitals que en el discurs institucional de la Diada, ha demanat als catalans confiança (me l’he perdut, perquè he sopat amb unes persones doctes i de conversa interessantíssima). Després de la tongada que portem de caos aeroportuari, a rodalies, burla sistemàtica dels pactes estatutaris sobre recursos econòmics i altres frusleries, que deia el baró de Maldà, demanar confiança als catalans sembla, si hom s’ho vol prendre bé, una burla macabra. Ni a algú greument afectat pel síndrome neurobloquejant del socialisme pesecer se li hauria de perdonar.
Compri’s una calavera i pentini-la, molt honorable! (que ja té bemolls haver-li de dir així a l’homenic).
Sort en tenim dels jutges!
Setembre 8, 2007 on 11:00 pm | In Calaix de sastre | Comments OffDins el ventall d’honestes ocupacions laborals que la nostra societat ofereix a la ciutadania, la judicatura sabadellenca hi col·labora amb la creació de la figura del lladre de cotxes que els usa per robar màquines expenedores i rebentar-ne la caixa de la recaptació. El contingut de la qual passa automàticament -de iure i de facto- a pertànyer a l’honrat treballador.
Diuen els diaris que un mangui sabadellenc a comès, només en el darrer mes, quaranta- quatre delictes, cosa que ha motivat divuit detencions, la majoria d’elles entre els dies 3 i 4 d’aquest mes de setembre. L’andoba té una trentena d’antecedents policials per delictes similars, però el Jutjat de guàrdia de l’Eix Macià l’ha posat en llibertat sense càrrecs. És evident que un ciutadà tan exemplar mereix no ser molestat, i que tots els recursos humans i tècnics que les diverses policies municipals i els Mossos han esmerçat en detenir-lo, són un malbaratament, pura rucada policial d’uns individus abjectes que es pensen que estan per protegir els ciutadans. D’on han tret la idea? Per què no els fan classe els jutges, a veure si deixen de molestar pacífics manguis?
El meu dubte rau en saber si, ara que sembla que el món taurí ressuscita una mica, seria possible crear els nous oficis de “picador” a cavall, banderillero, rejoneador i matador, especialitzats en “picar”, capejar i clavar banderillas, rejones, estoquear i apuntillar jutges en comptes de toros. Es podrien muntar unes curses de jutges! Les víctimes burlades de robatoris, violències diverses, retards i errades judicials diverses, tindrien un honest espectacle on anar a desfrustar-se. Tinc la intuïció però que els jutges, que són els que hi entenen de veritat, de lleis, això sí que ho trobarien il·legal.
Ui, què a dit en Duran Lleida!
Setembre 4, 2007 on 6:35 pm | In Política catalana | Comments OffUna de les formes més innòcues de tenir entretinguda la canalleta, és deixar que inventin conflictes afrosos al si de la federació de Convergència i Unió. Això els diverteix, què hi vols fer!
Per a ells, però, tenir un president pintoresc, que es munta el seu propi club de fans al marge del partit, és cosa que passa cada dia arreu. Que el fotin al carrer, després d’haver-li fet empassar, sense respirar, una no-nada reforma de govern, o que la seva muller torni el carnet de militant en vigílies de les municipals, no són conflictes interns. Ca! Que, trencant l’omertà, a can sociata s’hi comenci a formar una confraria de perjudicats per la banda dels capitans del Baix Llobregat, és una de les alegries de la vida, com que la criatura t’aprovi l’EGB. Aquests són del seus!
El problema gros, però gros de veritat, d’un partit és que el senyor Mas anunciï que Convergència vol obrir-se a més sectors del catalanisme, mentre Unió diu que a ells la federació ja els va bé, que no volen fer el mateix, perquè prefereixen ser catalanistes del sector ideològic que són.
Tot i que el pronòstic de l’esfondrament de CDC després de la retirada del President Pujol no va sortir bé, ara torna a tocar sessió de tarot, i pronosticar crisi a CiU, a veure si així fem bullir l’olla.
Els nous concessionaris locals del PP també ho aprofiten, amb l’habilitat que els caracteritza, però en aquest moment no els puc replicar. Tinc picor a l’esquena i em voldria gratar.
Setembre 3, 2007 on 5:00 pm | In ;-) | Comments Off
Montilla declara: «la relación con Zapatero sólo seguirá siendo fluida si se cumple el Estatut»
Jo interpreto, tu interpretes…
Setembre 1, 2007 on 9:55 am | In Assumptes exteriors | Comments OffQui els ha fotut, que els aguanti! El conseller –socialista- d’Hisenda de la Generalitat diu públicament que l’Estat no ha invertit a Catalunya tot el que marca l’Estatut (que és una llei espanyola, també cal recordar-ho). El ministre –socialista- d’Hisenda del Govern espanyol, diu que el que marca l’Estatut ha estat invertit. Inexorablement, un dels dos menteix, oi?
Doncs no. Són tantes i tan grans les meravelles del socialisme, que fan que tots dos diguin la veritat. La prova del nou: cap diu que l’altre menteix. El problema, per obra i gràcia del socialisme, rau en les diverses interpretacions del text estatutari que fan un i altre. «Hi ha diferents interpretacions i jo no els dono la raó. No dic que la tinguem nosaltres, però no els hi dono», diu el ministre. Per entendre’ns, un afirma que «sfwdogpnsfdgk» vol dir «sdkldbjksdv» i l’altre sosté que allò que vol dir és precisament «serjhwrgvb». Si les diferències d’interpretació persisteixen i cal anar als tribunals, uns jutges decidiran que allò significa exactament «hnrehjewvqelikbh», cosa que encara serà pitjor per als catalans que la interpretació del ministre. I si cal debatre-ho al Congreso, el lobby PPSOE acordarà que allò vol dir realment «una limosnita, por favor» (versió publicable de «que se jodan los catalanes»).
En realitat, als catalans ens caldria que l’Estatut –mentre no tinguem una constitució pròpia, com els països lliures- digués: «tornan’s els nostres calés, mangui!» Això ho entén tothom i no dóna marge a cap “interpretació” del concepte «infraestructures». Però després d’aquest anàlisi de la problemàtica, em sembla que el millor és que el conseller digui «fiat mihi secundum verbum tuum», que és allò que de veritat els demana el cos a totes les ancillæ Domini del PSC (PSC-PSOE), començant pel senyor encarregat. Tot i que comporta una minva que excedeix dels sis-cents milions d’euros, és del tot probable que encara hi perdem menys que si això s’allarga, fet i fotut.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^