Blog d´en Toni Ferran

El vicrepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha evitat qüestionar la decisió del Consell de Ministres de divendres passat de declarar d’utilitat pública i aprovar l’execució de les línies elèctriques Sentmenant-Bescanó i Vic-Bescanó que seran “el origen de la interconexión con Francia“, segons ha admès el mateix Govern espanyol (dels diaris).

Què fumen, aquesta gent?

El vicesecretari general de coordinació interna i acció electoral d’ERC, Xavier Vendrell, ha assegurat que s’imagina “perfectament” la independència de Catalunya amb “Montilla de president”. (copiat literalment).

La cosa vostra

Peppone Bargalló, que va gosar enfilar-se a l’escambell del don, Giuseppe Luigi, quan plovien rocs i l’inefable homenic posava carona de gos apallissat, va restar apartat de les conselleries en fer “El tripartit II (a mí la Legión!)”. Com que l’omertá també funciona en sentit invers, ara el col·loquen a la via morta d’un Ramon Llull agònic. Si quién no llora no mama, quién mama no llora!

L’instrument que havia de portar el penó de la unitat de la llengua, va resultar massacrat sense remei pel pomot de Sant Joan: potser per rebaixar la glòria de ser la vila de l’excelsa porcella al forn de can Tronca, Déu va castigar-los a ser el terrer d’aquell desastre amb potes que el iaio Maragall va endollar com a quota femenina, y que té el dubtós honor d’haver fet el pont de plata per passar al gonellisme la peperada illenca. Sort que Mallorca no es llença a les folles mascletàs d’ignorància del blaverisme terramitiquer!

Lligat curt, però, l’estrenu governant que va guanyar la glòria per anar descorbatat. Passes a estar directament sota la fèrula del capo di tutti i cappi. Capicci Peppó? Si tornes a trair el jurament de submissió, t’esperen il baccio da morte i la luppara en forma de DOG.

Nianiaroriro, riroriro, riroró… (Música de Carmine Coppola)

PS. Ho veieu, com de desbarrar en sap qualsevol?