Blog d´en Toni Ferran

Guindos strikes again!

Blanco i els seus 10 minuts de glòria

Segons els diaris, Blanco no en treu res, del comissari europeu de transports, que premonitòriament es diu Kallas.

Se’n foten de mi, em penso…

Tura, contra Ros & Bustos pel grup parlamentari al Congreso

Junqueras intenta frenar la recollida d’avals de Ridao (dels diaris)

Sánchez-Camacho exigirà a Mas aparcar el sobiranisme per pactar els pressupostos del 2012

Coitus interruptus

No fa molt, l’alcalde de Lleida, un dels pocs socialistes que ha fet bon resultat a les municipals, propugnava la recuperació del grup parlamentari del PSC al Congreso de Madrid.

Però l’alegria dura poc, a casa dels pobres. I els pobres del sector catalanista ma non troppo del PSC, han vist un cop més com el PSOE que tenen a casa, els fa la llesca. La majoria del sector quillo del Baix Llobregat –amb Montilla al front- estan en hores baixes; però un xurro (d’una de les comarques xurres del País Valencià, el Serrans), l’ínclit Bustos, alcalde perenne de Sabadell, un lloc on els alcaldes acostumen a ser perennes (Marcet, Farrés…), porta ara l’estendard del PSOE a can sociata, vigilat des de la distància per una quilla del Baix en hores altes, la ministra. Castells, Nadal, Tura, Obiols i tutti quanti, mai més faran un pet que pudi.

Ros, de Lleida, i Bustos, de Sabadell, han donat per amortitzat en la pràctica el seu patètic Primer Secretari, i sense ni tenir-lo en compte, han tractat de l’assumpte. Total: Bustos ha posat firmes a Ros, i el no nat grup parlamentari a Madrid ha mort abans d’existir. Representa que hi renuncien, però no descarten votar en contra del PSOE, si volen. Que serà quan les gallines pixin; o trenta anys de tenir el cul llogat no els han convertit en “submisos” patològics, addictes del BSM de la “dòmina Espanya”, i tothom ho ha vist?

Camps obeeix

A la foto, Trillo, enviat de Rajoy a la Comunidaz Valenciana per a l’ocasió, dóna el vist i plau al dimitit Camps, un cop verificat que ha dimitit realment i sense dir mal del partit. La monja alférez respira aliviada. Ningú ha parlat dels «Vuiton».

Segons expliquen els diaris, aquest migdia el dimitit havia de comparèixer als jutjats per autoinculpar-se i estalviar-se la vista pública del judici per la trama Gürtel. En altres paraules, per a mantenir-se en el poder com a Molt Honorable (no és conya, és el tractament protocol·lari que correspon a qui presideix la Generalitat valenciana, per més que resulti sarcàstic tractar de molt honorable a qui es dubta que en sigui ni una mica).

La conversa Rajoy – Camps és fàcilment imaginable, bé que haurà sigut completament secreta. Rajoy haurà explicat al futur oficiant del seppuku (versió fallera), que la culpa de tot és dels socialistes, que són uns daixonses i un dallonses, que ni per un moment dubta de la seva innocència, que li sap molt greu haver de prendre aquesta decisió, però que la responsabilitat de presidir el partit l’obliga a adoptar, a vegades, decisions que no són fàcils, i que no es pot córrer el risc de que les insídies dels socialistes posin en perill –ni que sigui una mica- la esclatant victòria que li espera al partit en les properes eleccions. O sigui que tu dimiteixes i no en parlem més, que ja està decidit.

Camps, obedient, ha dimitit, després d’engegar una arenga de comiat patèticament patriòrico – blavera, i cap a casa. Que si el declaren culpable ja no hi farà res, i si no li declaren, tampoc; perquè com diuen els castellans, «muerto el perro, se acabó la rabia».