Com pitjor vagi, millor?
Febrer 23, 2007 on 12:37 pm | In PolÃtica catalana |Aquesta es la tesi que fa que ETA i l’espanyolisme es realimentin mútuament, que com més morts més centralisme, i com més centralisme, més morts. La cosa arriba a l’extrem de voler encolomar al terrorisme basc les morts d’altri, obcecadament, i de dinamitar –en el sentit literal- l’intent d’acabar amb la violència que tanta gent va (vam) creure erròniament sincer. Erròniament, sincer per les dues parts.
Fidel a aquesta perversa doctrina, l’ex-conseller Carretero advoca ara pel trinxament de l’Estatut català al constitucional. Com pitjor vagi, millor, és el seu desideràtum. Cal admetre que si en aquest país l’independentisme tingués majories demolidores a les eleccions, potser. Només que llavors potser ja no tindríem el problema, ja faria temps que Catalunya seria independent.
Però no és així. I si no és així, com més trinxat surti l’Estatut, pitjor, però no millor per a l’independentisme, sinó pitjor, també. Cada vegada la proporció de gent que no té cap sentiment nacional català és major. A l’estació on espera agafar el tren de la independència Catalunya, pocs trens més hi passaran. Per tant, la única esperança de què un dia es pugui reivindicar l’Estatut del trenta de setembre i després més enllà, paulatinament, fins a arribar a la desconnexió indolora, és que aquest Estatut sigui un avenç respecte de l’anterior.
«A soroll de tabals no s’agafen llebres» deia la meva àvia, que era una pagesa vivíssima!
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^