La casa comuna
Gener 22, 2007 on 10:14 pm | In PolÃtica catalana |Al circ del duet còmic Carod i Putxi comencen a créixer-li els nans. Els equilibris a la corda fluixa (catalanisme de dies feiners, etc.) cada cop són més vacil·lants. El gran salt cap a l’independentisme de la darrera estossinada al partit, quan van jubilar els vells, –més tàctic que estratègic- ara comença la inflexió cap avall. I surten, doncs, els desenganyats.
Un amic meu, ja fa molts anys, deia que no es creia allò de l’eurocomunisme; afirmava que qui ha tingut mentalitat dictatorial –les dictadures del proletariat són dictadures, com el seu propi nom indica- no sembla gaire bon candidat a respectar la pluralitat, la llibertat de pensament. Vaticinava que el comunisme sempre seria monolític. Jo li rebatia. No pas perquè em fes cap il·lusió que els vells comunistes abracessin la democràcia, sinó perquè tots els que entrarien en un partit que es proclamés demòcrata, creient-s’ho, acabarien impedint-los-hi, amb el temps, els tics dictatorials. I això que encara ningú podia sospitar l’enfonsament de la URSS!
Als republicanets ara els passa que els qui s’ho van creure, això de l’independentisme instantani, liofilitzat, com un cafè de sobre, tenen una decepció com una casa de pagès, perquè ara els seus ínclits pròcers que anaven de milhomes pel món, posats en la tessitura de fer en comptes de parlar (que és de franc, si no s’és responsable), resulta que formen com sorges a les ordres del xusquero. Van sortir a cantar «donde están las llaves?» i els van donar «matarile», oi? Doncs ara, clavats.
Diuen que la unió fa la força, oi? Doncs la proposta de Mas de fer una «casa comú del catalanisme polític» és del tot assenyada. Tant, que tots els imbècils, somiatruites, puretes i tots els que volen mantenir la seva guingueta a qualsevol preu, hi estaran en contra. I mira que ja comença a no haver-hi més cera que la que crema! Telesociata de Catalunya mostrava aquest vespre una aula catalana on ensenyaven ciències naturals en anglès, “per a què els nens aprenguin anglès” Òndia!!! O sigui, que se’ls condemna alegrement a la ignorància de la terminologia científica pròpia. Faci’ls la immersió a la hora del menjador, a les sortides de colònies, carallot! A casa seva ja aprendran com es diu pa, i sopa, i enciam, o on són les meves sabates, en català! Només és un exemple, però indicatiu de com podem acabar amb aquestes llumeneres manegant la Generalitat.
O bé aprofitem aquesta oportunitat de reconstruir un catalanisme fort, unitari, aplegat a l’entorn del seu nucli més nombrós -amb aportacions de totes les minories que s’hi afegeixin, no cal dir- o els catalans ens quedarem llepant-nos la ferida nacional durant dècades, qui sap si per sempre més.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^