Qui cara veu,…
Desembre 21, 2006 on 12:46 pm | In Calaix de sastre |…cara honra. Això diu un aforisme popular. No sóc d’aquells que menystenen sistemàticament els avantatges de la informàtica, per coqueteria intel·lectual. Vaig accedir-hi en la gloriosa època que el programari d’aplicació se l’havia de fer cadascú, i em vaig desenvolupar el meu propi, perquè al mercat no n’hi havia cap per a administradors de finques.
Sé molt bé, doncs, que les màquines són idiotes (en el sentit etimològic del terme), però ho són sempre, de forma congènita, i que si fallen és pel programari. Per una cagada del programador. Només recordo una falla de maquinari, de disseny de maquinari: als processadors Pentium 90 d’una determinada època els fallava la funció random, la que havia de proporcionar un número pseudoaleatori.
Una falla de programari –de fet, d’anàlisi del treball que farà el sistema- és la que vaig patir ahir. Fa dies tenia bitllets per embarcar aquesta tarda cap a Mallorca. El tràmpol que hi ha i que està previst que duri, ha fet que quedés anul·lada la sortida del vaixell ràpid, un catamarà que fa la travessa en quatre hores. Ahir al vespre rebo un missatge al mòbil dient-m’ho i convidant-me a trucar al telèfon de reserves. Ho faig, i el xicot que m’atén em diu amablement que puc viatjar en el de la nit, però en butaca. Si vull cabina –que la vull-, em cal trucar a un altre número. Ho faig i em surt allò de “si vol tal, polsi qual”. Com que no hi ha una opció “veurà, és que jo volia cabina”, em surt un contestador automàtic on deixar un missatge. A l’hora que és, passa l’estona i no em diuen res. Incertesa total. Entenc llavors en primera persona els sentiments de les víctimes d’Air Madrid, la companyia cañí que ha tirat la clau per sota la porta.
Convençut de fa temps de l’encert del savi aforisme, decideixo que avui al matí me n’aniré al port, a resoldre l’assumpte vis à vis. Oli en un llum. La noia fa tic-i-tic al teclat i ja tinc les targes d’embarcament. Només queda el dubte de l’hora de sortida, que depèn de la d’arribada del vaixell. Ja me la diran. Acabat d’arribar a casa, rebo la trucada: sortirà a les tres de la nit. El sistema ja torna a funcionar. Si hagués volgut resoldre l’afer sense sortir-me del sistema, segurament encara estaria deixant estúpids missatges a una màquina idiota, sense avançar ni un pam.
Així doncs, me’n vaig. Bones festes a qui tingui la santa paciència de llegir-me; en tornar de l’estimada illa ja seguiré donant la tabarra.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^