Aparteu les criatures
Desembre 17, 2006 on 11:02 am | In PolÃtica catalana |
El tripartit (segon round) anuncia una llei del general Bum-bum de l’habitatge, que permetrà l’expropiació temporal del dret d’ús d’aquells pisos que portin més de dos anys de tancats. Ben entès que no tot el poder és dels soviets, aquí, i l’expropiació serà compensada econòmicament. En teoria, naturalment, perquè la víctima de l’expropiació no tindrà serà preguntat ni pel que fa al preu de lloguer ni en el cost de les despeses de rehabilitació. Hom pot temer amb raó els comptes del Gran Capitán, doncs.
D’entrada, sorprèn que pugui haver-hi costos de rehabilitació, quan el nombre més important d’habitatges buits són nous, comprats per gent que els té tancats per l’escassa fe en els tribunals de justícia –se’n diu així, sarcàsticament- a l’hora de reclamar cobraments de rendes impagades i desperfectes causats pel llogater. Si només esperant a la plus-vàlua que donaran tancats n’hi ha prou per fer la inversió rendible…
Cal ser bastant ruc per no saber que demostrar un fet negatiu és molt difícil, sinó impossible. És fàcil demostrar que algú viu en un determinat lloc: hi vas, l’hi trobes instal·lat, i només cal que es doni fe del fet. A la inversa, com ho fas? Et passaràs dos anys vigilant dia i nit el portal? Si és pels consums, com saps que no han deixat una aixeta oberta i un llum encès, dia i nit? Pel què diguin els veïns? Cap veí voldrà convertir-se en delator i buscar-se gratuïtament l’enemistat de la víctima.
Més preguntes. Les àvies que conserven el seu habitatge de renda congelada però viuen realment amb un fill o una filla, seran desnonades? Tenir un contracte d’arrendament en vigor estalviarà l’expropiació? Si és així, com se sabrà si no és un contracte de conveniència fet a una cunyada, per exemple, per a què no hi hagi coincidència de cognoms? Es podran usar les dades del padró d’habitants, que constitueixen secret estadístic, per saber si el teòric llogater està empadronat en un altre habitatge? Hi ha cap llei que prohibeixi tenir més d’un habitatge? La llei d’arrendaments urbans del 64 senyalava com a causa d’extinció de la pròrroga del contracte del llogater, que aquest disposés de més d’un habitatge a la mateixa població, però l’acció de desnonament era potestativa per a l’arrendador i prou.
He estat administrador de finques durant tota la meva carrera professional no em poden pintar sant Cristòfol nan. Sé per experiència pròpia com una acció de desnonament per manca d’ocupació de l’habitatge pot perdre’s per qualsevol futesa. Així, doncs, la mesura, més enllà de causar algunes molèsties a alguns ciutadans que veuran torbat el gaudi pacífic dels seus béns, està condemnada al fracàs en la via judicial més estrepitós. Amb l’eternitat que dura un contenciós-administratiu, la casa haurà caigut de vella, un promotor l’haurà comprat i tindrà llicència d’enderroc. Perquè si volen inscriure al Registre de la Propietat l’afectació, que preparin el pressupost!
O sigui que aquesta mesura expropiatòria, secreció mental de l’homenet que duia els seus nens a passejar amb l’helicòpter del Govern, fum. No enganyarà ni als okupes, que com que són quasi tots nois de casa bona, tenen estudis.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^