Normalitat anormal
Desembre 3, 2006 on 12:28 pm | In PolÃtica catalana |
Els Mossos d’Esquadra assetgen una fàbrica barcelonina, can Ricart, per desallotjar-ne els okupes per manca de menjar i d’aigua. És a dir, sense violència. És una policia democràtica que està actuant per fer complir les lleis. Tot normal, oi?
Doncs no. A vegades les coses normals no semblen normals, quan s’està fora de la normalitat. El Conseller del ram ha estat l’apologeta màxim dels okupes. I, per a més INRI, per desallotjar-los fa usar la mateixa tècnica que la policia franquista durant la caputxinada. Un doctrinari amb contradiccions ètiques? No. Qui s’ha hagut d’empassar l’arraconament de la dictadura del proletariat, veure’s “el partit” per antonomàsia reduït a un ínfim grupuscle que només pot subsistir dins un grupuscle minoritari, sense suïcidar-se intel·lectualment (callar per sempre més, amb una inifinita sensació de ridícul), ja fa temps que ni és doctrinari ni les contradiccions ètiques li treuen la son. Un bon àtic per viure i una segona residència a l’Empordà animen força.
Quina és l’anormalitat que fa veure amb expectació una cosa que hauria de semblar normal? Doncs que es defensi des del poder polític, sigui al govern o a la oposició, l’ètica de la barra lliure, la relativitat del Dret. Per pura demagògia. Una certa joventut, que en la infància ho ha tingut tot pagat pels pares, com és natural, vol seguir tenint-ho tot pagat, indefinidament. El meu pare els retratava amb l’acudit d’aquell que pretenia que fins als cinquanta anys el mantinguessin els pares, per jove, i a partir dels cinquanta el fills, per vell. Aquesta púrria s’aprofita la feblesa moral de les generacions traumatitzades per l’autoritarisme franquista, encara fumades de maig del 68, per a què els segueixin rient les gràcies tota la vida, com quan cagaven els bolquers!
A mi em sembla que treure els okupes és una forma que la societat té per dir a la immensa majoria de gent jove que treballa, s’esforça, estalvia si pot i es paga les seves despeses, que no són uns imbècils. Ni aquest país una casa de barrets sense llum. Tots aquests, però, com que no van vestits tan rarets ni fan animalades en públic, no són notícia.
D’ells, que seran els tax payers d’aquí a no res, ningú en parla. Fan més gràcia quatre pòtols fotent el saltimbanqui.
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^