Allò que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible
Abril 30, 2007 on 4:17 pm | In PolÃtica catalana |Aquesta dita, que s’atribueix a un torero que li deien “El Gallo”, mostra de saviesa popular andalusa, molt senequista, retrata perfectament la conclusió del dilema del qual ara –sembla- segons els primers indicis, que Esquerra comença a sortir. Falta temps i deixar pixar el matxo, com deia Pla, perquè la demagògia dels republicans ha estat d’una concentració de laboratori, però es veuen (o és que potser hi vull veure) senyals i auguris de què es comença a diluir.
Primera mostra: Carod diu que Esquerra no faria escarafalls a tenir ministres a Madrid. No és que jo cregui que el nacionalisme català no n’hi pugui tenir per cap concepte (de fet, Companys va ser ministre, encara que només de Marina) o que sigui obligat controlar alguna cartera. Depèn. Per a un nacionalista, aquesta només pot ser una qüestió tàctica, mai estratègica. Si ara abandonen la desqualificació de CiU només perquè Duran Lleida ha dit que li sembla que convindria tenir ministres nostres, seria un detallet. Tampoc gran cosa, perquè de les desqualificacions terribles d’Esquerra se’n pot tirar un bon tros a l’olla; però mira…
Segona: Vendrell, el capità Calçot, que acaba de treure un llibre, hi diu que CiU i ERC estan condemnades a entendre’s algun dia. L’oracle no és precís, com tots els oracles, però hi pot haver l’embrió del vestigi del primer indici que Esquerra dóna per impossible la OPA sobre l’electorat de CiU.
Que aprenen a clatellots? Potser sí. Que han posat al front de la Generalitat, successivament, dos putxinel·lis de guant manipulats per Zapatero? I tant! Però si aprenen la lliçó…
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^