Himnes
Novembre 20, 2006 on 12:40 pm | In PolÃtica catalana |
Fa poc es va constituir el Parlament sortit de les eleccions de Tots Sants del 2006. Es va poder veure que alguns diputats no cantaven l’himne oficial de Catalunya.
Això em va dur a pensar en les diferències del nostre amb l’himne oficial d’Espanya: una marxa militar anomenada Marcha Real, i anteriorment Marcha Granadera, que va ser escollida com a conseqüència d’haver quedat desert el concurs per fer un himne de l’Estat. Mai el canta ningú, almenys oficialment, perquè no té lletra oficial; només d’apòcrifes. Quan era petit n’havia sentit una que deia:
Arriba Espanya,
un gat amb una canya,
un gos amb un bastó…
Els Segadors, en canvi, és un cant del poble. Ni és una marxa militar ni va caldre cap concurs per fer-lo. També n’havia sentit una lletra apòcrifa, del temps de la primera dictadura del segle passat. Amb la música de la tornada, cantaven:
Doneu-li alfals,
al Primo de Rivera,
doneu-li alfals!
Naturalment, en ser un cant té lletra de veritat. La oficial és una versió suavitzada, de 1899. Tot just acabat el franquisme, amb fort soroll de sabres encara, no era pas qüestió d’esverar-los més del què estaven, amb la lletra històrica. Els Segadors de veritat, cant de guerra català contra Felip III d’Aragó (IV de Castella), que glosa el Corpus de Sang i les malvestats comeses a Catalunya pels terços castellans que anaven a fer guerra contra França, la vaig sentir per primera vegada a les inesborrables “Sis hores” de Canet del 1975, cantada per Rafael Subirachs. Diu:
Catalunya, comtat gran
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el Rei, nostre senyor,
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
-Ara és hora, nostre Rei,
ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs,
fins al lloc del Riu d’Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església:
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers,
sols per regar la terra.
A presència dels parents,
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n’hi foren les dependències.
A vista de tot això,
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes,
Entraren a Barcelona,
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren el Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que així ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó,
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l’esquerra:
-On és vostre capità?,
on és, vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús,
tot cobert amb un vel negre:
-Aquí és nostre capità,
aquesta és, nostra bandera.
A les armes, catalans,
que ens han declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^