El nom fa la cosa, es veu
Març 31, 2007 on 10:33 am | In PolÃtica catalana |Clos i Montilla són els dos ministres que hauran consumat la censura definitiva de la televisió pública catalana al País Valencià. Eliseu Climent destaca el sarcasme que siguin dos ministres catalans els qui han beneït la pèrdua de la única proposta de gran emissora que els valencians poden veure en la seva llengua.
A darrera hora, quan les jeux son faits, representa que les dues Generalitats negocien l’intercanvi de senyal de les seves respectives cadenes. La veritat és que no hi ha cap programa de TV3 de tan baix nivell com la tele – escombraries que fa Canal 9, però no podem fer-nos els “puretes”: «Crónicas Marcianas», una gasòfia que produïa vergonya intel·lectual aliena, era obra de catalans; dos ex de la Trinca i el cunyat o ex-cunyat d’un d’ells, Sardà. Per tant, endavant amb l’intercanvi de senyal, per mi.
No obstant, es veu que la Generalitat del Sud li posa a la del Nord una condició: que del seu país en diguin “Comunitat Valenciana” en lloc de País Valencià. El País Valencià apareix denominat com a «País Valencià» al seu Estatut, però com si res. El cripto – franquisme, fidel a les seves tradicions, canvia el nom de les coses per fer veure que són com ells volen. Durant el franquisme, no hi havia suïcides; tots havien mort “en extrañas circunstancias”. Als porters dels blocs de pisos, en comptes d’apujar-los el sou, els denominaven “empleados de fincas urbanas”. I així… En resum, que per als cripto – franquistes, el nom sí que fa la cosa. Doncs se’ls diu que sí, i després se’ls fa la “pirula”, anomenant preferentment les comarques valencianes pel seu nom, etc. i deixant escapar algun “País Valencià” de tant en tant, preferiblement en boca dels convidats. Què faran, llavors? Anomenar-nos “Comunitat Catalana”?
I acabo amb dues reflexions que als valencians els poden servir de mínim consol: 1) els avenços tecnològics van en la direcció de posar a l’abast de tothom, cada vegada més, els canals de comunicació, tant per emetre com per rebre informació. Tots els intents de posar-hi traves, de mantenir el monopoli, des del carallot de Calviño fins avui, estan destinats a quedar en no res. I 2) mentre duri l’apagada de la televisió pública catalana, no es perden gran cosa. Colonitzada pels socialistes, la nostra televisió –de la qual ens sentíem orgullosos tants catalans- va caient més i més avall, fins a fer vergonya. Fixin-se, per donar només una mostra, en la transmissió del concert de comiat de Lluís Llach; mentre el públic cridava sorollosament “fora Montilla”, el pilota de la carxofa pretenia que els crits reclamaven la presència del cantant. Com si no se sentís ben bé el què deien…
No Comments yet »
Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.
Deixa un comentari
You must be logged in to post a comment.
Powered by WordPress with Pool theme design by Borja Fernandez.
Entries and comments feeds.
Valid XHTML and CSS. ^Top^