Se’ls veu el llautó de la mala fe, quan pocs dies després, CECOT i CEPYME afirmen per boca dels seus respectius presidents, que als seus representats i a ells ningú els ha demanat l’opinió. No costa d’endevinar, doncs, que s’han mirat per sobre l’espatlla a tota aquesta colla de petits empresaris que, per anar bé, haurien de creure, pagar les quotes, i no portar la contraria als senyors importants (que són només ells, segons ells).

Per acabar de fer el ridícul, resulta que des del punt de vista numèric, CECOT i CEPYME aporten la majoria de socis a Foment del Treball. És a dir, que en una votació per sufragi de tots els afiliats, aquests capsigranys de la cúpula de Foment que es plantegen expulsar la CECOT i la CEPYME de l’entitat, podrien acabar sent els qui anessin fora.

Si acabés succeint, podrien fundar el “Foment del Treball Aliè”, perquè aquests paios són en realitat partidaris de què treballin els altres mentre ells es graten l’engonal. Ells no van a treballar a cap fàbrica; en tenen prou amb obtenir prebendes del poder polític, a canvi d’oferir llocs als consells d’administració, en el futur. CECOT i CEPYME, en canvi, la formen els que realment treballen al front de les seves respectives empreses. No depenen de la graciabilitat del poder polític sinó de la seva creativitat, en un món cada vegada més obert. Per això no els fa por la independència del país.

A més, suggereix que el primer ministre francès, Manuel Valls, és culer. Fa de mal dir si tot plegat és veritat o no, però gràcia en fa molta.

Els de Ciutadans, tan interessats en governar Espanya, ells, s’han abstingut; el PP ha fet la rebequeria de sortir durant la votació. Cap vot en contra de la derogació de la feixistada pepera.

Molts d’anys, illencs!

El cert és que Maduro és un dictador d’esquerra populista, continuador d’un general insurrecte, i que l’altre fou un general insurrecte d’ultradreta. Però dubto que sigui possible respectar menys els drets humans del que ho féu Pinochet. I a més, el què diu aquest cretí irrecuperable és una forma indigna i gratuïta d’escopir a la memòria de les seves nombroses víctimes, culpables de voler democràcia al seu país.

Tampoc ve de nou; no obstant. Potser algun dia arribarem a saber de què van parlar, en algun lloc de Lleida, el general Armada i els socialistes, poc abans del 23 F. Però un indici ben clar en va ser la LOAPA, que van aprovar a las Cortes. Que el Tribunal Constitucional la tombés llavors, palesa quina a estat l’evolució posterior d’aquest organisme.

I també potser sabrem qui fou Mr. X, encara que degué ser qui tothom pensa.

Per altra part, és costum denominar “intoxicació” al falsejament de la informació que es fa amb la finalitat de que l’intoxicat en tregui una conclusió més favorable a l’intoxicador.

El Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) depèn de l’Estat espanyol. Per tant, a ningú el sorprendrà que no tingui cap mena d’inconvenient en desacreditar-se i mentir en benefici de qui té la clau de la caixa que paga els sous de la casa. També ho fan altres institucions que als països democràtics defensen amb zel la seva independència del poder executiu.

Dels resultats sense cuina de la darrera enquesta en resulta una desviació que -oh meravella!- rebaixa el tant per cent de vots i el nombre d’escons del sobiranisme, i els trasllada a l’unionisme.

En termes percentuals, li nega al sobiranisme un 5% de vots i tres escons. En realitat, JxS trauria almenys un 40% i la CUP un 7% o més. Entre els dos, més d’un 48%. Això representaria un total de 72 diputats (4 per sobre de la majoria absoluta). La informació del diari El Món no fa esment del nombre probable de vots en blanc i nuls (que no són ni sobiranistes ni unionistes) però costa poc de creure que l’unionisme, a més de quedar en minoria per l’efecte d’Hont, quedaria per sota del 50%; tampoc diu a quant. I això, sense tenir en compte que a la colla del bolero de Rabell (engega cada bola de l’alçada d’un campanar) si se saltessin la disciplina de vot, uns quants votarien independència.

Però que un organisme estatal espanyol menteixi, ja no sorprèn ni al més candorós.

Ahir Rajoy va negar el reconeixement de quasevol especificitat a Catalunya a la Constitució espanyola, proposada per Duran. Fins i tot un nen de cinc anys ho hauria pogut predir. Com deia Groucho Marx, doncs: porteu-li un nen de cinc anys!

Francina Armengol, Presidenta de Balears amb els vots de PSOE i Podemos, acaba de declarar, literalment “Debemos intentar convencer a los catalanes de que es posible hallar un lugar de encuentro con y en España, cambiando las convicciones.”

Madò Francina Armengol,
xerrau perquè teniu boca,
emprau-la per menjar coca
i no fareu es betzol!